La Revolta del Vescomtat de Cabrera d’Arbúcies

La Revolta del Vescomtat de Cabrera d’Arbúcies és un dels episodis més destacats de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), un conflicte entre la Generalitat de Catalunya i el rei Joan II d’Aragó. Aquest aixecament popular es va produir el 4 de gener de 1464, quan els pagesos i habitants de la zona es van rebel·lar contra el domini feudal del vescomtat de Cabrera.

El conflicte es va originar pel malestar dels remences, pagesos sotmesos a la servitud feudal, que s’oposaven als abusos senyorials i exigien l’abolició dels mals usos. A Arbúcies, la revolta va prendre força quan els camperols van assaltar i incendiar el castell de Montsoriu, residència del vescomte, com a símbol de la seva lluita contra l’opressió.

L’enfrontament va ser part d’un moviment més ampli que va sacsejar diverses zones de Catalunya, amb episodis de gran violència entre els partidaris del rei i els de la Diputació del General. Malgrat la seva resistència, els pagesos acabarien derrotats, i la guerra finalitzaria amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir els mals usos, però no va eliminar del tot les tensions socials.

Avui dia, la Revolta del Vescomtat de Cabrera es commemora a Arbúcies amb recreacions històriques, fires i actes culturals que recorden aquest moment clau en la lluita dels pagesos de remença per la seva llibertat.